I el 20-N, arribarà a temps?

16 11 2011

Encara no fa un mes que a Irlanda hi va haver eleccions presidencials. El resultat va ser favorable pel laborista Michael D. Higgins amb un 39.6% de primera volta i un 56.8% en segona volta contra l’independent Seán Gallagher. D’aquesta manera, hi ha hagut diferents canvis que porten a un avanç molt diferent del que ha existit fins al moment.

Higgins passa a substituir a Mary Patricia McAleese que ha estat durant els dos últims períodes que li permet la Constitució d’Irlanda per un període màxim de 7 anys en cada un. El canvi de passar d’una dona a un home duu una sensació agradable sobre la possibilitat de tenir un president o una presidenta. No dubten de les capacitat de ningú per raons de sexe.

Igualment, es passa d’un membre de independent a un altre del partit laborista això porta a pensar que els partits polítics governen per tothom. El bipartidisme està superat. Això porta a vàries voltes. És quelcom positiu perquè pots anar premiant o no als partits fins a arribar a l’elecció final.

Tot i així, aquestes eleccions són per una figura política que no representa molt. Perdó, potser seria millor dir que és una figura política que representa. Realment, el poder l’ostenta el Primer Minister (Taioseach) Enda Kenny.
A Espanya, tenim un sistema electoral fet a pedaços (sistema d’Hondt i bipartidisme que tot i no formar part del sistema electoral, sí hi té un gran pes).

Tenim una política de pedaços (quan teníem no vem invertir suficient en R+D, quan hem deixat de tenir pensem en per què no vem invertir més en R+D). Tenim partits polítics organitzats en pedaços per aconseguir una major representació (només cal veure la multiplicitat del partit socialista i d’ERC aquesta vegada, entre d’altres exemples possibles).

Avui, i més concertament per no faltar a la veritat, a les 14.35h no he rebut el meu vot per correu per exercir el meu dret a vot. Molta gent coneix quines són les meves conviccions polítiques. Tot i així, comparteixo amb tothom les regles del joc. I la meva pregunta o la meva inquietud més gran ve per saber qui serà el representat de tota aquella gent que, pel motiu que sigui, ens trobem amb què no només no podrem exercir el nostre dret sinó que no hi haurà ningú que defensi el nostre dret a vot. Això sí, els terminis per personar-se a l’ambaixada eren clars i no era possible traspassar-los. Doncs així ho vaig fer. La meva pregunta també va sobre: sí així ho hagués fet, encara seria la meva falta? Però insisteixo en les dues primeres, qui em garanteix el meu dret i qui em permet el meu dret?

No serà ni Mariano Rajoy ni Alfredo Rodri… Pérez Rubalcaba. Perdi qui perdi no esgrimirà aquest argument per poder dormir tranquil•lament la nit del 20-N tot i tractar aquest tema de manera tan airejada. Qui de tots els candidats, i repeteixo, de tots els candidats ha tingut el valor de cancel•lar la seva agenda de mítings fins que no quedés garantit el dret de tothom?

Sembla mentida, però les eleccions del 20-N no són Europa.

Cançó d’avui: Right on Time, R.H.C.P.
Color del dia: Morat.
Consell: Aprofita a cada una de les persones del teu voltant per reeducar-les en allò que els hi manqui.
Ciutat de la UE: Nantes.

Anuncis







%d bloggers like this: