2 05 2012

Sembla mentida, però això és Europa.

El què? Aquesta és la primera pregunta que hom es fa quan sent les paraules del monarca. El significat que prenen aquestes paraules a les meves oïdes, i de molta altra gent, és: tranquils que no us en tornareu a assabentar. Està clar que, per ser Rei cal tenir l’ofici de sang i nar-hi, que molta gent poc recorda: El 14 d’abril va ser la data en què SM el monarca va patir un accident que li va provocar una lesió al maluc. Com? De cacera, una tasca bàsica per un rei. Dos dies abans escoltàvem per televisió com el seu nét gran, es fotia un tret al peu amb 13 anys i com l’avi no havia anat a visitar-lo a l’hospital. Doncs apa, volíeu monarquia hospitalària? Doncs partida doble! No perdem el nord, sisplau. És el mateix pistoler monàrquic que va escopetejar el seu germà.

Per sort, la…

View original post 299 more words





28M: Vandalisme a la Cívica, incivisme del vàndal. 29M: Vaga general, incivisme general

29 03 2012

El que el passat 28 de març es va viure a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser molt curiós perquè dóna per pensar. Es veu com els conflictes, per molt temps que passi, esdevenen transgeneracionals i ja no cal apel·lar al civisme o a la civilització, si se’m permet, per saber que el vandalisme persisteix en dates assenyalades i en protestes legítimes, democràtiques i de major o menor pes social. El vandalisme actua com un troià.

Estant a les dependencies de Treball Campus a la Plaça Cívica de la UAB (en planta de carrer per qui no conegueu), una cinquantena d’energúmens[1] (pels qui creieu que estic insultant a algú, veieu la segona accepció del Diccionari del Institut d’Estudis Catalans i si voleu afegir-hi la primera ho deixo a la vostra llibertat) van començar a grafitejar les vidrieres de l’edifici de l’Hemeroteca General i a enganxar-hi cartells amb cola líquida.

Això em planteja vàries qüestions:

  • Tenen dret a manifestar-se públicament aquesta gent? Per suposat, i privadament.
  • Saben que seran ells qui de manera indirecta, al igual que la resta de 40.000 alumnes que composen la universitat, pagaran les destrosses que ells mateixos van fer? El pensament lògic és: jo destrosso i tots paguem.
  • Això ho saben la resta del col·lectiu universitari? Doncs la gran majoria d’alumnes, no. S’ho trobaran quan passegin per la Cívica i vegin que el seu entorn està malmès.
  • Algú se’n farà responsable o buscarà responsables per què ho restitueixin? Temps al temps. Tot apunta a què: qui dia passa, any empeny. Temps al temps.

Dono fe i testimoni que des del propi Treball Campus es va trucar a seguretat per alertar d’aquests fets. No van obtenir resposta. Puc afirmar i afirmo perquè així ho vaig presenciar que aquesta colla de gent anava organitzada i que no permetien fotografiar el que es feia fins un cop estigués tot acabat. Que no es pogués identificar a ningú durant els actes. Igualment puc afirmar i afirmo que tres membres de seguretat i vigilància de la universitat s’estaven recolzats a la boca de sortida dels FGC mirant-ho com si d’una activitat de diari es tractés.

29M: Hi ha hagut la vaga general seguida de diferents maneres segons la font. No vull entrar en el ball de dades ni en com es prenen unes i unes altres. No he volgut participar d’aquesta[2].

En canvi l’experiència és un grau i la reflexió final versa sobre com sempre caiem en una inutilitat crònica per gestionar incidents apàtrides, sense bandera, justificació ni recolzament social. Perquè de les decisions que afecten la societat se’n deriven responsabilitats polítiques (o se n’haurien de derivar). I si ens afecten a tots, s’han de preveure. I si es preveuen s’han gestionar a priori: evitant que aquests vàndals que formen part d’una subespècie humana surtin al carrer. I no pas ad hoc, havent de recórrer al cos policial antiavalot.

Des dels fets de la UAB del passat 28 de març. Dels molts altres viscuts durant la meva estada i en què l’equip de govern de la facultat de comunicació durant el període en què vaig ser-hi no va garantir el meu dret (previ pagament i sense compensació posterior) durant la ocupació de facultats per energúmens durant el 2008[3]. Els finals de celebracions esportives. I, com el dia 29M, la vaga general: Noto una impotència extrema en veure com la imatge de la meva ciutat, que tants diners ens costen la marca Barcelona quedi tan esbiaixada, denigrada, irreconeixible, inexistent.

Perdoneu la negreta, però: Si tots els polítics sabeu qui són aquesta elit vandàlica que resideix a Barcelona i que gaudeix i es creix amb aquests actes, per què no sou capaços de prendre exemple, com el Regne Unit, i impedir que aquesta gent, que tan identificada teniu o això dieu, surtin al carrer en dates com aquestes?

Sembla mentida però Barcelona és Europa.

Cançó d’avui: Raining Again, de Moby. Raining Again. (Perdoneu la publi)

Color del dia: Vermell foc.

Consell: Aprenem de l’au Fènix.

Ciutat de la UE: Barcelona.


[2] perquè els meus principis m’ho impedeixen: sóc incapaç de prejutjar ningú. No podria estar a la pel·lícula de ‘Minority Report’ i avançar-me per jutjar. Ho sento, sóc incapaç. Això és una decisió de principis personals, per tant ningú més que jo mateix pot filar o desfilar perquè les meves decisions personals m’afecten només a mi.

[3] Sinó error l’any. I que puc explicar en qualsevol altra publicació en aquest blog.





Dinamarca no és Schenghen

11 05 2011

O sí, o no, o sí…
(Post under-construction)





La UOC no és Europa

14 04 2011

La solució als problemes molts cops és permetre que hi hagi gent que pensi. I és més, que la gent pensi massa, i massa lliurement. La burocràcia i l’elefantització del servei públic. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una empresa gran, i de moviments lents per la mateixa burocràcia a la que feia referència. Però tornant a la gent que pensa, en aquest entitat, s’ha de tenir controlada aquesta gent.

Les noves tecnologies no són tan complicades. Si comences un projecte fas un “guardar como…” i poc a poc, mentres vas avançant, fas un “guardar”. Si en algun moment t’equivoques, corregeixes i tornes a guardar. Però MAI tornes a l’error. Si tornes a l’error t’has de preguntar: què ha passat? Doncs que han deixat a alguna persona pensar per si sola, actuar per si sola i marxar de vacances tancant la universitat durant més de 10 dies. Això sí, disculpant-se per avançat de les molèsties que puguin ocasionar (imagino que per muntar-se unes bones vacances, algú també ha pensat que es podien muntar un macropont).

Us explicaré un recorregut senzill i un altre de complicat. El que hauria de ser i el que és. El servei que t’ofereixen i el que diuen que t’ofereixen.

Camí senzill: M’agrada un curs que forma part d’un postgrau (Tècnic en Acció Humanitària). Em matriculo. Em donen d’alta i m’envien el material. Em cobren. Realitzo el curs. M’agrada (trec un excel·lent). Em faciliten el full d’ampliació de matrícula per a realitzar el postgrau sencer. L’omplo. Em donen d’alta (Tècnic en gestió del cicle en acció humanitària) i m’envien el material. Continuo el següent curs amb el projecte final de postgrau i l’acabo.

Camí complicat: Des del full d’ampliació de matrícula. L’omplo. M’envien el material. Em donen d’alta del mateix curs però que comença al juliol (és clar, he estat fent l’altre durant el primer semestre acadèmic per fer el segon durant una altra època de l’any que no sigui el segon semestre acadèmic). Després de parlar (3 dies intercanviant emails) amb el professor i informar-me que el curs no comença fins el juliol, m’haig de posar en contacte amb el director del màster. Aquest es posa en contacte amb l’Institut Internacional de Postgrau i m’explica que s’han equivocat i que en 24h m’ho solucionen. MENTIDA! (ja no està en mans del director, que no m’ho solucionin ja està en altres mans) No m’ho solucionen i em donen d’alta en una assignatura que es diu Projecte en Acció Humanitària. Estic flipant. Em torno a posar en contacte amb el director del Màster. El pobre home se’m torna a disculpar i s’hi torna a posar en contacte amb la mateixa gent. Em truquen per parlar personalment per assegurar-me que del matí per la tarda m’ho solucionen. No és cert, passen 3 dies i res. Li torno a escriure i li comento que ja no sé que més fer. Envio un email a la secretaria bastant clar: “o m’ho arregleu o em doneu de baixa”. Dit i fet, m’ho arreglen. Osti, que són 1000€ de curs (més 865€ del primer) no els interessa perdre CAP alumne. D’aquest tema fa avui 14 dies. Així doncs, el greuge ocasionat per deixar pensar a algú ha estat: dos activitats que s’han de recuperar a corre-cuita. Ho faig. Arriba el dia d’avui i… M’HAN ELIMINAT EL CURS!!! Increïble, sí. M’indigno, escric al professor, al director del màster i a la secretaria esperant poder anar demà a solucionar-ho. Com us deia, es veu que s’han muntat un macropont de 12 dies! Sí, 12 dies sense servei de seus territorials.

Com podeu veure, el camí curt acaba en quatre línies. El camí complicat en quinze linies. Casualment una linia per dia de molèsties. El meu esforç, inútil. Les meves ganes, mortes. Sembla mentida, però això és Europa.

Cançó d’avui: “Deprimit I, III i IV” de Sau.
Color del dia: Marró… fosc!
Consell: “Rodéate de buenos y tu lo parecerás. Rodéate de sabios y algo en tí se quedará”. Mägo de Oz.
Ciutat de la UE: Derry.








%d bloggers like this: