Refrendadores i Ministeri de Caça. “No volverá a ocurrir”

19 04 2012

El què? Aquesta és la primera pregunta que hom es fa quan sent les paraules del monarca. El significat que prenen aquestes paraules a les meves oïdes, i de molta altra gent, és: tranquils que no us en tornareu a assabentar. Està clar que, per ser Rei cal tenir l’ofici de sang i nar-hi, que molta gent poc recorda: El 14 d’abril va ser la data en què SM el monarca va patir un accident que li va provocar una lesió al maluc. Com? De cacera, una tasca bàsica per un rei. Dos dies abans escoltàvem per televisió com el seu nét gran, es fotia un tret al peu amb 13 anys i com l’avi no havia anat a visitar-lo a l’hospital. Doncs apa, volíeu monarquia hospitalària? Doncs partida doble! No perdem el nord, sisplau. És el mateix pistoler monàrquic que va escopetejar el seu germà.

Per sort, la Constitució Espanyola, la de tots (sí, sí, aquella que jo també vaig votar), en el seu privilegiat article 64 punt dos diu: “De los actos del Rey serán responsables las personas que los refrenden[1]“. Això és un missatge en clau d’avís per a TOTS els qui tenen accés a la real agenda reial. Qui se’n torni a anar de la boca el faré servir d’esquer per la propera caça, que potser ja no serà d’elefants, serà de bocamolls. Perquè està clar que de la mort del paquiderm no ha estat el Rei.

De qui ha estat, doncs, la responsabilitat de la mort de l’elefant? Mirem el punt primer del mateix article: “Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes. La propuesta y el nombramiento del Presidente del Gobierno, y la disolución prevista en el artículo 99, serán refrendados por el Presidente del Congreso[2]“. No és responsabilitat del Rajoy la mort de l’elefant, és responsabilitat del Rajoy que no hi hagi un Ministeri de Caça.

En resum, dues càmeres i dos micròfons en un passadís de l’Hospital San José. Poca cosa per la despesa que suposa viatjar des de Botswana, un dels països més meridionals del continent africà. Per a la majoria de partits polítics les paraules del cacic reial han estat més que suficients per apaivagar l’estampida de retrets contra la Corona. Cal oblidar-ho ja? Ho tornem a deixar passar? Seguirem cap endavant, anant de cul.

Sembla mentida però el juancarlismo és Europa.

Cançó d’avui: Jo vull ser rei, de Els Pets.

Color del dia: Morat (o tricolor).

Consell: Mata el pato.

Ciutat de la UE: Roma.

Advertisements

Accions

Information

One response

2 05 2012
O.G.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: