Let the songs begin. Let the music play. Let the voices sing.

23 11 2011

La veritat és que algú em va felicitar el meu aniversari dient-me que el meu regal per la data era una majoria absoluta del Partit Popular. La meva resposta va ser que aquest regal l’havíem de compartir entre tots.

Sempre he admirat la facilitat que tenen els líders polítics europeus pels idiomes, si més no, per intentar aprendre alguna cosa. Merkel va trucar a Mariano Rajoy la mateixa nit de les eleccions per felicitar-lo. Les eleccions van ser el diumenge passat. I per si algú no se’n recorda, les hi van dir “20-N” (un altre esdeveniment per a la mateixa data. El màrqueting polític ja té via lliure per enllaçar els 2 esdeveniments). Avui és 23 de novembre. Una data qualsevol. Pots llegir aquest article a una hora qualsevol. Pots estar en qualsevol lloc i, si trobes que pot ser prou interessant, pots escriure qualsevol crítica a aquest article (tot i estar moderades, s’accepten de tot tipus). Qualsevol pot respondre’m. Fins i tot vostè, senyor Mariano Rajoy. El silenci ha estat la seva arma més mortífera. Si no parles, no perds. Conclusió, no han perdut votants respecte les votacions generals anteriors. O, com deia Napoleó, no interrompis mai a l’enemic quan s’estigui equivocant. Però el més aberrant o extravagant, com vulgueu dir-li,  és que el silenci s’ha tornat en l’arma política de Mariano Rajoy. No sabem del seu programa polític (que no l’electoral) sobre el futur d’Espanya. Ni una paraula a l’endemà dels resultats.

Lluny d’entrar en partidismes, no és una crítica des del socialisme el que estic predicant sinó des dels “dos dits de front” que necessita tota societat. Mariano, quina serà la seva política laboral per reduir l’atur? Quines polítiques prioritzarà per facilitar feina als joves i emprenedors? “Donem-los-hi una oportunitat” em van dir. Les oportunitats no triguen 3 dies en fer-se públiques. No esperem al traspàs de poders perquè per a moltes famílies potser ja serà massa tard. Actuï ja senyor Rajoy. Comenci la partida perquè ha passat de moure les fitxes negres a moure les fitxes blanques i ara mateix vostè es troba enrocat i, malauradament, els fronts que li demanen resposta són molts: joves, pensionistes, empreses, administracions, Europa i uns cinc milions d’aturats. Quin és el missatge dels grans polítics després de les seves victòries? Molt em temo que de segona divisió no passem. Ens quedem, com sempre, als play-offs d’ascens. Sembla mentida, però els nostres presidents són Europa. I això, fa mal.

Algú altre, a l’endemà, va compartir amb les seves amistats a Facebook l’enllaç de “Barcelona” de Freddie Mercury i Montserrat Caballé.  La meva resposta va ser: “Home, sweet home”. No hi ha res com tornar a casa després d’estar-ne fora un temps. Però, la veritat és que no hi ha molta cosa que em faci la tornada atractiva. Preferiria que fos diferent, però què millor que començar la partida perdent per poder obtenir millors mèrits? Qui no se’n surt, és perquè no es mou. I qui es mou i no se’n surt és perquè no duu la direcció adequada. Treballem en això perquè així ens en sortirem tots.

Cançó dSímbol‘avui: Barcelona. Freddie Mercury i Montserrat Caballé

Color del dia: Blau.

Consell: Acabes sabent perfectament quan fiques el dit a la feridura. En política, no el treguis d’allà, però utilitza més d’un dit per buscar més d’una feridura.

Ciutat de la UE: Gènova.

PD: Gràcies Andrea.

Anuncis

Accions

Information

2 responses

23 11 2011
Andrea

La verdad es que tengo mucha curiosidad por ver qué va a hacer Mariano. Y mi sorpresa puede a la curiosidad en el momento en que sabemos que ganará por mayoría absoluta, cuando en cuatro años o más creo que no ha sido capaz de aportar nada… En el momento en que le vio las orejas al lobo (uy, que voy a arrasar en las elecciones!) ya se curó en salud y dijo que no tenía soluciones milagrosas para salir de la crisis… Ya, venga, va… Y, lo mejor/peor de todo, es que la gente se agarra a él para salir de este panorama… Perdón? Un hombre/un partido que, durante cuatro años, no ha aportado nada y sólo se ha dedicado a ser la mosca cojonera de un gobierno (que vaya tela con el gobierno también, eh?) va a solucionar esta situación? Confianza, confianza… no sé yo, eh? Ah, y si Mariano no habló el día después de ganar el 20-N sería porque estaba trabajando, como dijo la Cospe.
Las conclusiones a todo este rollo son: que “Barcelona” es un temazo, que Freddie Mercury no debió morir nunca y que, aunque el panorama no os motive demasiado, por lo menos, aquí tendréis una persona esperándoos con los brazos abiertos.

Andrea

PD1. Lo siento, ahora recuerdo tu blog… Habrá que seguirlo, que la cosa pinta bien!
PD2. Cuando vuelvas, debatimos sobre política… Mola!

24 11 2011
Esteve Grima Moral

Genial la metàfora de les figures blanques i negres. Realment bona.

Pel que fa a en Rajoy, lleparem vidre, com diu aquell. Però tinc una sensació, un no sé què que em diu que no durarà gaire tan fort… potser quatre anys? Potser menys… però crec que més, no.

De nou, insisteixo: Déu, et canviem a David Bisbal i Pitbull per Freddie Mercury.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: